lunes, 6 de enero de 2014

Mapa Mental/Conclusions finals de GITIC

Primerament, m'agradaria definir que és un mapa mental: el mapa mental és una eina que ens permet organitzar i estructura el nostre pensament facilitant-nos així la nostra capacitat d'expressar idees, solucionar problemes, prendre apunts,... d'una manera gràfica. 
A partir d'aquí, a la classe hem fet un mapa conceptual dels coneixements apressos durant el semestre, mitjançant el contingut de les Quatres Metàfores de l'Ordinador.



Com a conclusió, després d'haver finalitzat l'assignatura de GITIC, solament em falta dir que ha sigut un viatge interessant i didàctic pel món de l'informàtica i la xarxa, en el qual he aprés nous coneixements, que espero poder tenir l'oportunitat d'ensenyar durant la meva futura trajectòria laboral.
Reiterant el que he escrit en anteriors publicacions, actualment estem vivint en un món el qual està sotmés al canvi constant, i qui no s'adapta no sobreviu. Aquesta situació també es pot aplicar al món de l'ensenyament. Els mestres em d'evolucionar al mateix ritme que ho fa la societat, ja que la nostre feina consisteix en educar al futur d'aquesta. 

Bons mestres, bon futur. Seny i sort,

Ainhoa




Reflexió de la lectura del llibre “Usos educatius del Blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents”

Actualment vivim en una societat que està patint un canvi constant, degut a les creacions que dia a dia van innovant elements d'aquesta i deixen enrera les versions més antigues. Podriem dir que estem vivint en un període de transició digital: passem de les web 1.0 a les web 2.0, de l'Iphone 4 a l'Iphone 5, de les càmeres compactes a les digitals, i a vegades no sabem aclimatar-nos als canvis.

Però a mi m'agradaria centar-me en el canvi de les web 1.0  a les 2.0, QUIN GRAN CANVI!

Gràcies a aquesta evolució tenim major facilitat per interacturar entre les persones a la xarxa i qualsevol pot penjar informació i crear contingut. Ara tots podem dir la nostra i podem ser escoltats, gràcies al suport de les eines 2.0, les quals han estat molt fàcils i simples a l’hora de facilitar-nos el treball, com podria ser el Blog.




El Blog és una eina que inclou tots els elements característics de les Web 2.0: interacció, informació i facilitat. I a més a més pot ser utilitzat tant per adults com per nens. Mitjançant aquest els infant es poden crear una identitat a la xarxa i una nova metodologia d'aprenentatge, ja que els blogs també serveixen per a organitzar-nos. Al bloc podem organitzar la nostra informació mitjançant etiquetes, la nostra feina, i podem tenir a l'abast altres fonts d'informació del mateix tipus. També els incolca el valor del treball i l'esforç, ja que per tenir un blog de bona qualitat és necessari el feina contínua i la persistència.

Els alumnes poden dir la seva i fer us de la seva llibertat d'expressió. Benvingut siguis Blog.




Territori i identitat


El treball d'Identitat i Territori és un treball modular de Processos i Contextos Educatius II, el qual consistia en expossar oralment i amb el surpot  de mitjans audiovisuals, durant 8-10 minuts màxim, un tema relacionat amb el territori i la identitat que convenci el públic de la classe. 

L'objectiu d'aquest projecte era posar de manifest els coneixements sobre comunicació oral, escrita i digital apresos a classe.

El nostre grup va escollir com a tema les tradicions nadalenques del món, ja que s'apropaven les dates festives i actualment hi ha molta diversitat (identitats) arreu del món (territori). Com a suport digital vam escollir l'aplicació multimèdia Prezi, i la plantilla d'aquesta era un mapa del món, fet que va acompanyar i coordinar l'exposició.

Vam gestionar el treball en diferents apartats:
  • Per què les tradicions nadalenques?
  • Alps
  • Itàlia
  • Suècia
  • Índia
  • Conclusions
  • Agraïments
Com a autoavaluació jo diria que el treball ens va sortir satisfactòriament bé, ja que vam controlar el temps, la nostra dicció va ser bona, el volum i la pronunciació varen ser bones i el suport digital va funcionar amb normalitat.


A continuació, us adjunto la nostra presentació. Bones Festes!


La Bona Comunicadora

El Bon Comunicador és un treball modular de Processos i Contextos Educatius II, la finalitat del qual és escollir un personatge que pugui denominar-se com a "bon/a comunicador/a" i plasmar-ho en un Site de Google Drive.
El projecte està format per diferents apartats:

  • Presentació (Qui és? A què es dedica? Per què l'hem escollit?)
  • Publicacions (Que i Com publica)
  • Presència a la xarxa
  • Material Videogràfic
  • Entrevistes
  • Resposta de Bibiana Ballbè

Per aquest treball jo he escollit a BIBIANA BALLBÈ.




Bibiana Ballbè i Serra (Matadepera, 28 de setembre del 1977) és una periodista catalana, que ha treballat com a columnista, presentadora de televisió i locutora de ràdio. Ballbè es va graduar en un màster en administració d'empreses en Ciències de la Comunicació per la (Universitat Europea de Barcelona).

He escollit a la matadeperenca com a figura de bona comunicadora, ja que sempre està en contacte amb la societat, i els seus integrants, mitjançant diverses xarxes socials, i sempre n'en fa un bon ús d'aquestes. Ballbè és un dels pocs personatges que no té por de difondre la seva paraula i és un esperit lliure. 

Núvol de Tags

Per al treball modular de Processos I Contextos Educatius II Identitat i Territori vam crear un núvol de tags amb la finalitat de resaltar les parts importants del nostre projecte (Tradicions Nadalenques al Món). Un núvol de tags és un conjunt de paraules que formen una figura o una forma, depenent del programa que s'utilitzi. 
A classe ens van deixar escollir entre dos: Wordle i Tagxedo

El meu grup va escollir utilitzar Tagxedo, i aquest va ser el resultat:


Des de l'experiència puc dir que el programa Tagxedo és una gran manera de crear un sintesi fàcil i original d'un tema. Es pot utilitzar com a complement d'un índex o com a manera d'introduir la conclusió d'un treball. Jo ho recomano totalment!

Edició de vídeo

El món de la multimèdia és molt gran i divers, i en aquest hi trobem tres versions d'editar un video. Tot depèn del tipus de vídeo que tinguem.

Si volem fer un vídeo a partir d'imatges, podem utilitzar eines 2.0 que ens permeten fer montatges de video a través de fotografies. A classe n'en vam treballar dues:

Animoto i Stupeflix.


Aquest vídeo el vam fer amb el programa Stupeflix



Si volem editar un vídeo que està a la xarxa, podem utilitzar l'apartat d'edició de la pàgina web Youtube 
Si volem editar un vídeo nostre, el qual estigui guardat a l'ordinador, podem utilitzar el programa editor de Windows Moviemaker o en el cas dels ordinadors de la marca Apple IMovie.

Personalment crec que el fet que hi hagi diferents maneres d'editar i de fer vídeos és una gran idea, ja que t'obre un ventall ampli d'opcions creatives a l'hora de fer un projecte. Gràcies a la seva facilitat, els nostres alumnes podran fer feines més original i interactives.
   


Cultura Lliure i Programari Lliure

Entenem per cultura lliure un moviment social que promou l'elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals.
El programari lliure és el software que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

A partir d'aquestes dues definicions m'agradaria reflexionar sobre les llicències que pàgines web i programes utilitzen a l'hora de privatitzar la seva propietat. L'internet és un món sense barreres, on tothom té el dret d'accedir lliurement on vulgui. És un lloc on pot descobrir i fer noves coses, compartir el teu coneixement i debatre el d'un altre, sense la necessitat de moure't. Si aquest indret és limitat, on queda la llibertat d'expressió i de l'aprenentatge? Personalment crec que ha d'haver un equilibri, ja que s'ha de donar crèdit a la feina que ha fet l'autor d'una pàgina, programa etc. Per exemple, si utilitzes com a font d'informació un article d'una pàgina web, digues d'on has tret aquesta informació, i el mateix amb imatges, música i altres elements de la multimèdia.

Una societat virtual en equilibri és una bona societat. 

La Pissarra Digital Interactiva (PDI)


La Pissarra Digital Interactiva és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador (amb una connexió a Internet), un videoprojector i un dispositiu de control de punter (fixa o mòbil) que actua com a ratolí i llapis damunt la superfície, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup.
 Ens trobem davant una eina tecnològica desenvolupada pel docent i l’alumne amb una connexió directa. Es configura com un recurs en el qual són els estudiants els que investiguen, canalitzen la informació i la transmeten als seus companys. La millora i l’evolució del programari farà que la seva pròpia evolució augmenti i també, la seva INTERACTIVITAT MULTIMÈDIA.

Quan vam treballar amb les PDI a la classe vam utilitzar el programa Notebook SMART, el qual va ser una meravella. 

Aquest programa és interactiu, ja que tant el mestre com els seus pupil poden treballar amb aquest, és intuïtiu i fàcil d'utilitzar, i a més a més obre al nen una porta cap al món de la imaginació i la creativitat. No solament és utilitzat per a assignatures relacionades amb l'art i la multimèdia, ja que també és pot utilitzar amb altres com seria el cas de matemàtiques (fotografia >>>>>>>>>), ciències i lletres, perquè les activitats que es fan amb Notebook SMART poden ser autodidactes (poden ser corregides pel propi alumne).

Evidentment que les PDI i els seus programes són un progrés en el món de l'educació i dels seus educadors, però com a futura mestre no crec que aquesta eina hagi de ser el futur. Pot ser un complement en l'aprenentatge dels infants, però no ha de ser una substitució.





Taxonomia de Bloom


La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom.
La taxonomia estructura les habilitats jeràraquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.


La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

·       RecordarPortar a la memòria o retenir una cosa, idea o imatge a la ment. 
          Verbs que descriuen aquesta habilitat: reconèixer, llistar, descriure, identificar,         recuperar, anomenar, localitzar i trobar.

·    EntendreIncorporar un coneixement a la pròpia ment. 
         Verbs que descriuen aquesta habilitat: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar,         classificar, comparar, explicar     i exemplificar.

·  AplicarSer capaç de recordar i usar els coneixements, procediments o      principis apresos i necessaris per a resoldre un determinat problema o situació.
         Verbs que descriuen aquesta habilitat: implementar, desenvolupar, utilitzar i              executar

·  Analitzar: L'examen i discriminació de la informació identificant motius o causes.
        Verbs que descriuen aquesta habilitat: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar,          estructurar i integrar.

·   AvaluarSer capaç de proporcionar un judici crític fonamental, basat en criteris interns o externs. Verbs que descriuen aquesta habilitat: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.

·    CrearFer alguna cosa nova a partir de les nostres capacitats. Verbs que descriuen aquesta habilitat: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar
Els verbs llistats descriuen moltes de les activitats, accions i processos que es duen a terme en aquestes habilitats dins l'aula.

Personalment m'agrada que s'hagi estructurat les habilitats segons la importància que tenen, ja que d'aquesta manera facilitarà, tant al docent com als alumnes, a l'hora d'aprendre nous coneixements. Tot i això, no crec que l'habilitat més important a l'hora d'aprendre sigui recordar, perquè no t'en pots refiar al 100% de la teva memòria. Si jo hagués de fer una piràmide on es dictaminés l'ordre de les habilitats, segons la seva importància en l'àmbit de l'educació, posaria com a essencial i primordial saber entendre el que estàs aprenent.